Què és el propionat de calci?
El propionat de calci és un tipus de sal d'àcid orgànic sintètic, que té una forta activitat per inhibir el creixement de bacteris, floridura i esterilització. El propionat de calci s'inclou a la llista d'additius per a pinsos del nostre país i és adequat per a tots els animals de granja. Com a tipus de sal d'àcid orgànic, el propionat de calci no només s'utilitza com a conservant, sinó que també s'utilitza sovint com a acidificant i additiu nutricional funcional en els pinsos, cosa que juga un paper actiu en la millora del rendiment de la producció animal. Especialment per als remugants, el propionat de calci pot proporcionar àcid propiònic i calci, participar en el metabolisme corporal, millorar les malalties metabòliques dels remugants i promoure el rendiment de la producció.
La deficiència d'àcid propiònic i calci en les vaques després del part pot provocar fàcilment febre de la llet, cosa que comporta una disminució de la producció de llet i la ingesta d'aliment. La febre de la llet, també coneguda com a paràlisi postpart, és causada principalment per una gran disminució del nivell de calci a la sang postpart de les vaques lleteres. És una malaltia metabòlica nutricional comuna en les vaques perinatals. La causa directa és que l'absorció intestinal i la mobilització del calci ossi no poden complementar oportunament la pèrdua de calci a la sang al començament de la lactació, i es secreta una gran quantitat de calci a la sang a la llet, cosa que provoca una disminució del nivell de calci a la sang i paràlisi postpart de les vaques lleteres. La incidència de la febre de la llet augmenta amb l'augment de la paritat i la capacitat de lactació.
Tant la febre de la llet clínica com la subclínica poden reduir el rendiment productiu de les vaques lleteres, augmentar la incidència d'altres malalties postpart, reduir el rendiment reproductiu i augmentar la taxa de mortalitat. És una mesura important per prevenir la febre de la llet millorant la mobilització del calci ossi i l'absorció gastrointestinal del calci mitjançant diverses mesures des del període perinatal fins al període de part. Entre elles, la dieta baixa en calci i la dieta aniònica en el període perinatal inicial (que resulta en una dieta àcida en sang i orina) i la suplementació amb calci després del part són mètodes habituals per reduir l'aparició de la febre de la llet.
La patogènesi de la febre de la llet:
L'aparició de febre de la llet en vaques lleteres no es deu necessàriament a un subministrament insuficient de calci a la dieta, sinó que pot ser causada per una incapacitat de les vaques per adaptar-se ràpidament a la demanda d'una gran quantitat de calci durant el part (iniciant l'alliberament de calci ossi a la sang), principalment a causa de l'alt contingut d'ions de sodi i potassi a la dieta, la insuficiència d'ions de magnesi i altres motius. A més, l'alt contingut de fòsfor a la dieta també afectarà l'absorció de calci, donant lloc a un baix nivell de calci a la sang. Però independentment de la causa del baix nivell de calci a la sang, es pot millorar mitjançant un suplement de calci postpart.
La febre de la lactància es caracteritza per hipocalcèmia, decúbit lateral, disminució de la consciència, cessament de la ruminació i, finalment, coma. La paràlisi postpart de les vaques causada per hipocalcèmia augmentarà el risc de malalties com la metritis, la cetosi, la retenció fetal, el desplaçament de l'estómac i el prolapse uterí, cosa que reduirà la producció de llet i la vida útil de les vaques lleteres, provocant un gran augment de la taxa de mortalitat de les vaques lleteres.
Acció depropionat de calci:
Data de publicació: 11 de setembre de 2024