La betaïna, igual que la colina i la metionina, participa en el metabolisme del grup metil al fetge i cedeix el seu grup metil làbil per a la síntesi de diversos compostos metabòlicament importants com la carnitina, la creatina i les hormones (vegeu la figura 1).

 

La colina, la metionina i la betaïna estan relacionades en el metabolisme del grup metil. Per tant, la suplementació amb betaïna pot reduir les necessitats d'aquests altres donants de grups metil. En conseqüència, una de les aplicacions conegudes de la betaïna en l'alimentació animal és la substitució de (part del) clorur de colina i la metionina afegida a la dieta. Depenent dels preus de mercat, aquestes substitucions en general estalvien costos d'alimentació, alhora que mantenen els resultats de rendiment.

Quan s'utilitza betaïna per substituir altres donants de metil, aquesta s'utilitza més aviat com a producte bàsic, és a dir, la dosi de betaïna en la formulació de pinsos pot ser variable i depèn dels preus de compostos relacionats com la colina i la metionina. Però la betaïna és més que un nutrient donant de metil i la inclusió de betaïna en els pinsos s'hauria de considerar com un mitjà per millorar el rendiment.

Betaïna com a osmoprotector

A més de la seva funció com a donador de metil, la betaïna actua com a osmoregulador. Quan la betaïna no és metabolitzada pel fetge en el metabolisme del grup metil, queda disponible perquè les cèl·lules l'utilitzin com a osmòlit orgànic.

Com a osmòlit, la betaïna augmenta la retenció d'aigua intracel·lular, però a més, també protegirà estructures cel·lulars com proteïnes, enzims i ADN. Aquesta propietat osmoprotectora de la betaïna és molt important per a les cèl·lules que experimenten estrès (osmòtic). Gràcies a l'augment de la seva concentració intracel·lular de betaïna, les cèl·lules estressades poden preservar millor les seves funcions cel·lulars, com ara la producció d'enzims, la replicació de l'ADN i la proliferació cel·lular. A causa de la millor preservació de la funció cel·lular, la betaïna pot tenir el potencial de millorar el rendiment dels animals, especialment en situacions d'estrès específiques (estrès tèrmic, coccidiosi, salinitat de l'aigua, etc.). La suplementació addicional de betaïna al pinso ha demostrat ser beneficiosa en diferents situacions i per a diferents espècies animals.

Els efectes positius de la betaïna

Probablement la situació més estudiada pel que fa als efectes beneficiosos de la betaïna és l'estrès tèrmic. Molts animals viuen en temperatures ambientals que superen la seva zona de confort tèrmic, cosa que provoca estrès tèrmic.

L'estrès tèrmic és una condició típica en què és important que els animals regulin el seu balanç hídric. Per la seva capacitat d'actuar com a osmòlit protector, la betaïna alleuja l'estrès tèrmic, tal com indica, per exemple, la baixa temperatura rectal i un menor comportament de panteig en els pollastres de engreix.

La reducció de l'estrès tèrmic en els animals promou la seva ingesta d'aliment i ajuda a mantenir el rendiment. No només en pollastres d'engreix, sinó també en ponedores, truges, conills, bestiar lleter i boví, els informes mostren els efectes beneficiosos de la betaïna per mantenir el rendiment durant la calor, així com durant la humitat elevada. A més, per afavorir la salut intestinal, la betaïna pot ajudar. Les cèl·lules intestinals estan contínuament exposades al contingut hiperosmòtic de l'intestí i, en cas de diarrea, el repte osmòtic per a aquestes cèl·lules serà encara més gran. La betaïna és important per a la protecció osmòtica de les cèl·lules intestinals.

El manteniment de l'equilibri hídric i del volum cel·lular mitjançant l'acumulació intracel·lular de betaïna resulta en una millora de la morfologia intestinal (vellositats més altes) i una millor digestibilitat (a causa d'una secreció enzimàtica ben mantinguda i l'augment de la superfície per a l'absorció de nutrients). Els efectes positius de la betaïna sobre la salut intestinal són especialment pronunciats en animals amb problemes: p. ex., aus de corral amb coccidiosi i garrins en deslletament.

La betaïna també es coneix com a modificador de la carcassa. Les múltiples funcions de la betaïna tenen un paper en el metabolisme de proteïnes, energia i greixos dels animals. Tant en aus de corral com en porcs, s'ha informat d'un gran nombre d'estudis científics sobre un major rendiment de carn de pit i un rendiment de carn magra, respectivament. La mobilització del greix també resulta en un menor contingut de greix de les carcasses, millorant la qualitat de la carcassa.

La betaina com a potenciador del rendiment

Tots els efectes positius reportats de la betaïna mostren el valuós que pot ser aquest nutrient. Per tant, l'addició de betaïna a la dieta s'hauria de considerar no només com un producte bàsic per substituir altres donants de metil i estalviar costos d'alimentació, sinó també com un additiu funcional per afavorir la salut i el rendiment dels animals.

La diferència entre aquestes dues aplicacions és la dosi. Com a donador de metil, la betaïna sovint s'utilitza en els pinsos a dosis de 500 ppm o fins i tot inferiors. Per millorar el rendiment, normalment s'utilitzen dosis de 1000 a 2000 ppm de betaïna. Aquestes dosis més altes donen lloc a betaïna no metabolitzada, que circula pel cos dels animals i està disponible per a l'absorció per part de les cèl·lules per protegir-les contra l'estrès (osmòtic) i, en conseqüència, afavorir la salut i el rendiment dels animals.

Conclusió

La betaïna té diferents aplicacions per a diferents espècies animals. En l'alimentació animal, la betaïna es pot utilitzar com a producte bàsic per estalviar costos d'alimentació, però també es pot incloure a la dieta per millorar la salut animal i el rendiment. Especialment avui dia, on intentem minimitzar l'ús d'antibiòtics, donar suport a la salut dels animals és de gran importància. La betaïna sens dubte mereix un lloc a la llista de compostos bioactius alternatius per donar suport a la salut animal.